Resultats de la cerca frase exacta: 99
Diccionari castellà-català
|
1.
aire
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [fluido] aire. Aire húmedo, seco, saturado, aire humit, sec, saturat. 2 pl aire sing. El avión vuela por los aires, l'avió vola per l'aire. 3 aire, vent. Hace mucho aire, fa molt d'aire. 4 aire, vent. Dar aire con un fuelle, fer aire amb una manxa. 5 [aspecto] aire, semblant, posat. Miraba con [...]
m 1 [fluido] aire. Aire húmedo, seco, saturado, aire humit, sec, saturat. 2 pl aire sing. El avión vuela por los aires, l'avió vola per l'aire. 3 aire, vent. Hace mucho aire, fa molt d'aire. 4 aire, vent. Dar aire con un fuelle, fer aire amb una manxa. 5 [aspecto] aire, semblant, posat. Miraba con aire distraído, mirava amb aire distret. 6 mús aire, moviment. 7 mús [canción] aire. Aires montañeses, aires muntanyencs. 8 fig [garbo] aire. 9 [del caballo] pas. 10 amer ballet, dansa f [folklòrica]. 11 amer zool [Solenodon paradoxus] [mena de] teixó. 12 aire acondicionado aire condicionat. 13 aire colado [viento] celistre, aire acanalat. 14 aire comprimido aire comprimit. 15 aire de suficiencia fig aires de suficiència. 16 al aire enlaire, en l'aire. Disparar al aire, disparar enlaire (o en l'aire). 17 al aire libre a ple aire, a l'aire lliure. Pasamos la noche al aire libre, vam passar la nit a ple aire. 18 azotar el aire fig donar cops a l'aire. 19 cambiar (o mudar) de aires canviar d'aires. 20 cambiar (o mudarse) el aire girar-se la truita, bufar nous vents. 21 cogerlas (o matarlas) en el aire fam [ser muy listo] agafar-ho (o copsar-ho) al vol. 22 con un pie en el aire [un negocio] en suspens, en l'aire. 23 dar aire [abanicar] fer vent (o aire). 24 dar aire fig [dinero] dissipar, menjar-se. 25 darle a alguien el aire de cierta cosa [sospecharla] fer a algú l'efecte (o mala espina). 26 darse aire p fr [apresurarse] donar-se aire, donar-se ànsia (o pressa). 27 darse aires de [presumir] fer gala (o ostentanció, o ufana, o bocades) de. 28 darse un aire a [parecerse] tenir un aire (o un tirat) amb. 29 de buen aire de grat, de bon grat, de bona gana, per grat. 30 dejar en el aire fig deixar en suspens (o sense resoldre, o pendent). 31 de mal aire a desgrat, de mala gana, a contracor. 32 echar al aire [una parte del cuerpo] anar amb [una part del cos] a la fresca. 33 echar (o lanzar, o tirar) al aire tirar enlaire (o en l'aire). 34 en el aire en suspens, sense resoldre. 35 estar en el aire [radio, televisión] estar en antena. 36 exponer al aire exposar a l'aire. 37 hacer aire fer vent (o aire). 38 herir el aire fendre l'aire. 39 lleno de aire [vanidoso] ple de fums, bufat, inflat. 40 lleno de aire [superficial] buit, lleuger, superficial. 41 llevarle a alguien el aire seguir la veta a algú. 42 mantenerse (o sustentarse) de aire [vivir con poco] viure de l'aire del cel. 43 mudarse el aire fig i p fr [cambiar la suerte] girar-se la truita. 44 ¿qué aires le traen por aquí? quin vent us (o et) porta per ací? 45 quedar (o quedarse) en el aire fig [una pregunta] restar en suspens, restar pendent. 46 ser aire fig ésser un buf. 47 tener aires de... tenir aires de... 48 tomar el aire [pasearse] escampar la boira. 49 vivir del aire fig [vivir con poco] viure de l'aire del cel. 
|
|
2.
climatizar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [acondicionar el aire] climatitzar, condicionar l'aire. [...]
|
|
3.
curujey
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m bot [flor del aire] clavellina d'aire f. [...]
|
|
4.
espiración
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [del aire] espiració. [...]
|
|
5.
orear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [refrescar] orejar, airejar. 2 [exponer al aire] orejar, airejar. v pron 3 [secarse] orejar-se, assecar-se. 4 fig [salir] orejar-se, prendre l'aire. [...]
|
|
6.
comporte
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m p fr 1 [comportamiento] comport, comportament. 2 [porte] port, aire, andamis pl. [...]
|
|
7.
contaminación
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [del aire, del agua] contaminació. 2 [contagio] contaminació, contagi m, encomanament m. [...]
|
|
8.
oxigenar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 quím oxigenar. v pron 2 fam [tomar el aire] oxigenar-se, airejar-se. [...]
|
|
9.
ventilación
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acción de ventilar] ventilació. 2 [corriente de aire] ventilació. 3 [abertura] ventilació. [...]
|
|
10.
acondicionador
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de aire] condicionador. 2 [para el pelo] condicionador. 3 acondicionador de escaparates agençaaparadors, aparadorista. [...]
|
m
1 [fluido] aire. Aire húmedo, seco, saturado, aire humit, sec, saturat.
2 pl aire sing. El avión vuela por los aires, l'avió vola per l'aire.
3 aire, vent. Hace mucho aire, fa molt d'aire.
4 aire, vent. Dar aire con un fuelle, fer aire amb una manxa.
5 [aspecto] aire, semblant, posat. Miraba con aire distraído, mirava amb aire distret.
6 mús aire, moviment.
7 mús [canción] aire. Aires montañeses, aires muntanyencs.
8 fig [garbo] aire.
9 [del caballo] pas.
10 amer ballet, dansa f [folklòrica].
11 amer zool [Solenodon paradoxus] [mena de] teixó.
12 aire acondicionado aire condicionat.
13 aire colado [viento] celistre, aire acanalat.
14 aire comprimido aire comprimit.
15 aire de suficiencia fig aires de suficiència.
16 al aire enlaire, en l'aire. Disparar al aire, disparar enlaire (o en l'aire).
17 al aire libre a ple aire, a l'aire lliure. Pasamos la noche al aire libre, vam passar la nit a ple aire.
18 azotar el aire fig donar cops a l'aire.
19 cambiar (o mudar) de aires canviar d'aires.
20 cambiar (o mudarse) el aire girar-se la truita, bufar nous vents.
21 cogerlas (o matarlas) en el aire fam [ser muy listo] agafar-ho (o copsar-ho) al vol.
22 con un pie en el aire [un negocio] en suspens, en l'aire.
23 dar aire [abanicar] fer vent (o aire).
24 dar aire fig [dinero] dissipar, menjar-se.
25 darle a alguien el aire de cierta cosa [sospecharla] fer a algú l'efecte (o mala espina).
26 darse aire p fr [apresurarse] donar-se aire, donar-se ànsia (o pressa).
27 darse aires de [presumir] fer gala (o ostentanció, o ufana, o bocades) de.
28 darse un aire a [parecerse] tenir un aire (o un tirat) amb.
29 de buen aire de grat, de bon grat, de bona gana, per grat.
30 dejar en el aire fig deixar en suspens (o sense resoldre, o pendent).
31 de mal aire a desgrat, de mala gana, a contracor.
32 echar al aire [una parte del cuerpo] anar amb [una part del cos] a la fresca.
33 echar (o lanzar, o tirar) al aire tirar enlaire (o en l'aire).
34 en el aire en suspens, sense resoldre.
35 estar en el aire [radio, televisión] estar en antena.
36 exponer al aire exposar a l'aire.
37 hacer aire fer vent (o aire).
38 herir el aire fendre l'aire.
39 lleno de aire [vanidoso] ple de fums, bufat, inflat.
40 lleno de aire [superficial] buit, lleuger, superficial.
41 llevarle a alguien el aire seguir la veta a algú.
42 mantenerse (o sustentarse) de aire [vivir con poco] viure de l'aire del cel.
43 mudarse el aire fig i p fr [cambiar la suerte] girar-se la truita.
44 ¿qué aires le traen por aquí? quin vent us (o et) porta per ací?
45 quedar (o quedarse) en el aire fig [una pregunta] restar en suspens, restar pendent.
46 ser aire fig ésser un buf.
47 tener aires de... tenir aires de...
48 tomar el aire [pasearse] escampar la boira.
49 vivir del aire fig [vivir con poco] viure de l'aire del cel.